c/ Sant Narcís, 5 17240 Llagostera | Tel.: 972 80 50 27 | info@eosconsult.eu

La Llei de Segona Oportunitat

La Llei de Segona Oportunitat (R.D. Llei 1/2015 de 27 de febrer)

Amb la Segona Oportunitat, l’emprenedor que hagi fracassat en la seva activitat empresarial podrà negociar el deute adquirit amb els seus creditors gràcies a un procediment extrajudicial de pagaments que pot oferir condicions més avantatjoses. D’aquesta manera, podrà accedir a aquesta opció qualsevol empresari persona natural en situació d’insolvència que, a través d’un mediador concursal, té l’opció de pactar moratòries de fins a 3 anys i quitança de fins al 25%. A més, després de les ampliacions de 2015, hi podran accedir les persones físiques i exonerar tots els seus deutes si no els poden afrontar en un termini de 5 anys.

«L’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se»

 Ja ho va dir Winston Churchill fa més de mig segle i sembla que la Llei d’Emprenedors ha recollit l’essència d’aquesta frase amb la regulació de «La Segona Oportunitat».

Una mesura dirigida als empresaris que no hagin tingut èxit en la seva primera iniciativa emprenedora i destinada a que puguin mantenir-la o obrir una nova empresa. Es tracta d’una proposta que pot animar a molts a iniciar la seva aventura emprenedora davant la difícil decisió d’emprendre o no. En aquest article t’explicarem les modificacions que s’han dut a terme a la Llei Concursal i que estableixen un nou mecanisme de negociació extrajudicial de deutes, ja siguin de persones físiques o jurídiques.
D’aquesta manera, emprenedors i petites empreses amb deutes no superiors a 5 milions d’euros podran buscar acords amb els creditors mitjançant la figura d’un mediador concursal, amb l’objectiu de garantir que el fracàs no causi un empobriment i una frustració tals que inhibeixin a l’empresari de començar un nou projecte.

Què és la Segona Oportunitat l’emprenedor?

L’anomenada Segona Oportunitat de l’Emprenedor és en realitat un procediment extrajudicial mitjançant el qual, de forma flexible, l’emprenedor pot negociar el pagament del deute amb els seus creditors ajudat per la figura del Mediador concursal.
No obstant això, cal recordar que els crèdits de dret públic no es podran veure afectats per l’acord extrajudicial i que els crèdits amb garantia real únicament es podran incorporar a l’acord si així ho decideixen els creditors.

Qui pot acollir-se a la Segona Oportunitat?

Qualsevol empresari persona natural, és a dir, qualsevol que exerceixi activitats professionals, així com els treballadors autònoms, que es trobi en situació d’insolvència o que prevegi que no podrà complir regularment les seves obligacions, podrà iniciar un procediment per arribar a un acord extrajudicial de pagaments amb els seus creditors. Per a això haurà de justificar que el seu passiu, és a dir, els seus deutes i obligacions, no supera els cinc milions d’euros.
També podran sol·licitar l’acord extrajudicial de pagaments les persones jurídiques que es trobin en estat d’insolvència, que hagin estat declarades en concurs, que disposin d’actius líquids suficients per satisfer les despeses pròpies de l’acord i que el seu patrimoni i els seus ingressos previsibles permetin aconseguir amb possibilitats d’èxit un acord de pagament.

Novetats 2015 en la Llei de Segona Oportunitat

Després de l’aprovació del Reial Decret Llei 1/2015 de 27 de Febrer, s’amplien i flexibilitzen els acords extrajudicials de pagaments inclosos en la Llei d’Emprenedors de 2013, per millorar la seva eficàcia i facilitar la reestructuració de deutes de manera àgil i senzilla. Com a principals novetats destaca:
Que en aquesta nova normativa les persones físiques (particulars i autònoms) també podran accedir a aquests acords, a més dels empresaris i empreses.
L’exoneració de tots els deutes encara que no es cobreixin amb la totalitat dels béns.
D’aquesta manera, l’objectiu de la coneguda com «segona oportunitat» és conciliar interessos de creditors i deutors mitjançant uns procediments amb garanties que permetran afrontar el pagament dels deutes de forma ordenada.

Exoneració de deutes

Per deutors persones físiques s’estableix un nou sistema d’exoneració de deutes més flexible i eficaç que s’aplicarà després de la conclusió d’un concurs per liquidació o per insuficiència de massa que constaria dels següents passos.
Es manté la possibilitat actual d’exoneració de deutes en concloure la liquidació sempre que es paguin els crèdits de privilegi general (no sobre un bé concret sinó en general), contra la massa (els necessaris perquè funcioni l’empresa i que cobreixin les despeses d’administració del concurs) i, si no s’ha intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25 per 100 dels crèdits ordinaris, com es preveu en l’actualitat.
Alternativament, i com a novetat, quan no s’hagin pogut satisfer els anteriors crèdits i sempre que el deutor accepti sotmetre’s a un pla de pagaments durant els cinc anys següents per a l’abonament dels deutes no exonerats (contra la massa i aquells que gaudeixin de privilegi general), el deutor podrà quedar exonerat de la resta dels seus crèdits, excepte els públics i per aliments.
Per l’alliberament definitiu dels deutes, el deutor haurà de fer front en aquest període als deutes no exonerats o realitzar un esforç substancial per a la seva satisfacció. És a dir, aconseguida aquesta exoneració parcial, el beneficiari tindrà un termini de cinc anys per afrontar el pagament dels deutes no condonats. Si en aquest termini de 5 anys el deutor ha ocultat ingressos o béns, o millorés la seva situació substancialment, els creditors podrien demanar que es revoqués l’exoneració.
En cas de creditors amb garantia real, la part que podrà exonerar serà aquella que no hagués quedat coberta en l’execució de la garantia. L’exoneració de deutes podrà revocar en l’esmentat termini de cinc anys a sol·licitud dels creditors quan s’acrediti que s’han ocultat ingressos o béns o el deutor aconseguís una substancial millora de la seva situació.

Exempcions d’IRPF

Així mateix, es declaren exemptes d’IRPF les rendes que puguin posar-se de manifest com a conseqüència de lleves i dacions en pagament de deutes, establertes en un conveni, en un acord extrajudicial de pagaments o com a conseqüència de l’exoneració de deutes.

Com se sol·licita l’acord extrajudicial de pagaments?

L’empresari deutor que sol·liciti l’acord extrajudicial de pagaments haurà de seguir el següent procés:

1. Sol·licitar el nomenament d’un mediador concursal

Si el deutor és una persona jurídica, la sol·licitud podrà fer-la l’òrgan d’administració o el liquidador.
La sol·licitud es farà mitjançant una instància subscrita pel deutor, en la qual indicarà l’efectiu i els actius líquids de què disposa, els béns i drets de què sigui titular i els ingressos regulars previstos. A més, haurà de presentar una llista de creditors amb la quantia i el venciment dels respectius crèdits. Si el deutor està casat, llevat que es trobi en separació de béns, indicar la identitat del cònjuge i el règim econòmic del matrimoni
Si els deutors són empresaris o entitats inscriptibles, se sol·licitarà la designació del mediador al registrador mercantil. En els altres casos, es sol·licitarà la designació al notari del domicili del deutor.

2. Nomenament de mediador concursal

Es durà a terme per una de les persones natural o jurídica subministrades pel Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia.
El registrador o notari nomenarà el mediador concursal i ho comunicarà a Hisenda, a la Seguretat Social, al Registre Civil i al jutge competent. Per la seva banda, un cop accepti el càrrec, el mediador ha de facilitar una adreça electrònica en què els creditors podran realitzar qualsevol comunicació.

3. Convocatòria als creditors

En els deu dies següents a l’acceptació del càrrec, el mediador concursal comprovarà la quantia dels deutes i convocarà el deutor i als creditors a una reunió que se celebrarà dins dels dos mesos següents i que es notificarà per mitjà de notari o per qualsevol mitjà que asseguri la seva recepció.
En la convocatòria s’indicarà, a més de data, hora i lloc, la identitat de cada un dels creditors convocats i la quantia i detalls del deute. Un cop rebuda la convocatòria, els creditors que voluntàriament volguessin intervenir en l’acord extrajudicial ho hauran de comunicar expressament al mediador en el termini d’un mes.

4. Inici de l’expedient

Un cop sol·licitada l’obertura de l’expedient, el deutor podrà continuar amb la seva activitat laboral, empresarial o professional, encara que no podrà sol·licitar préstecs o crèdits i tornarà a l’entitat les targetes de crèdit.
Tampoc es pot iniciar ni continuar execució alguna sobre el patrimoni del deutor mentre es negocia l’acord extrajudicial fins a un termini màxim de tres mesos, llevat dels crèdits amb garantia real, en aquest cas dependrà de la decisió del creditor. Si el creditor decideix iniciar una execució, no podrà participar de l’acord extrajudicial de pagaments.

5. El pla de pagaments

El mediador concursal remetrà als creditors un pla de pagaments dels deutes a data de la sol·licitud, en què la moratòria no podrà superar els tres anys i amb una quitança que pot arribar fins al 25% de l’import dels crèdits. A més, podrà proposar la cessió de béns als creditors en pagament dels deutes.

El pla de pagaments s’acompanyarà de:
– Un pla de viabilitat.
– Una proposta de compliment de les obligacions, incloent-hi, una quantitat que asseguri la subsistència del deutor i la seva família i de l’activitat que desenvolupés.
– Una proposta de negociació de les condicions dels préstecs.

Els creditors podran presentar propostes alternatives o de modificació en els següents deu dies i, al seu terme, el mediador els presentarà el pla de pagaments final acceptat pel deutor.
En cas que els creditors que representin la majoria del deute no volguessin continuar la negociació, s’haurà de sol·licitar immediatament la declaració de concurs de creditors.

6. La reunió dels creditors

Els creditors convocats hauran d’assistir a la reunió, llevat dels que hagin manifestat la seva aprovació o oposició dins dels deu dies naturals anteriors a la reunió, on podran ser modificats tant el pla de pagaments com el de viabilitat.

7. Acord extrajudicial de pagaments

Perquè el pla de pagaments es consideri acceptat, caldrà que votin a favor del mateix creditors que siguin titulars, almenys, del 60% del deute. Si el pla consisteix en la cessió de béns del deutor en pagament de deutes, haurà de comptar amb l’aprovació de creditors que representin el 75%.

– Si el pla fos acceptat pels creditors, l’acord s’elevarà immediatament a escriptura pública, que tancarà l’expedient que el notari hagués obert i es publicarà l’existència de l’acord en el Butlletí Oficial de l’Estat i en el Registre Públic Concursal per mitjà d’un anunci que contindrà les dades que identifiquin al deutor.
– Si el pla no fos acceptat i el deutor continués incurs en insolvència, el mediador concursal sol·licitarà immediatament al jutge competent la declaració de concurs. Si tot i la tasca del mediador no s’arriba a cap acord, l’afectat pot declarar-se en concurs, però amb un canvi, ja que en lloc d’acudir a un jutjat mercantil com passava fins ara, ha d’acudir a un jutjat de primera instància (civil). En teoria el canvi ha d’accelerar els terminis.

L’acord es pot impugnar dins dels deu dies següents a la publicació pel creditor que no hagués estat convocat o no hagués votat a favor de l’acord, encara que això no suspendrà l’execució de l’acord i, en cas de sentència d’anul·lació de l’acord, aquesta es publicarà en el Butlletí Oficial de l’Estat i en el Registre Públic Concursal, encara que serà susceptible de recurs d’apel·lació de tramitació preferent.