c/ Sant Narcís, 5 17240 Llagostera | Tel.: 972 80 50 27 | info@eosconsult.eu

El Model 347: El cavall de Troia de l’AEAT

 
Just acabar el mes de gener i amb el cansament a sobre de quadrar les diferents liquidacions trimestrals i anuals que hem realitzat, no podem descansar ni un segon més, i abans de tancar les nostres comptabilitats des del punt de vista mercantil, hem de quadrar les nostres operacions de certa importància per verificar que tot està correcte.
Per Hisenda com bé sabem tots, és molt important complir amb els terminis de presentació, però cada vegada estreny més als diferents contribuents en aquest aspecte.

Un parell d’exemples com a mostra:

  1. El model 347 es pot presentar fins a l’últim dia del mes de febrer de cada any (29 en aquest exercici per ser any de traspàs), quan abans el seu termini expirava el dia 31 de març.
     
  2. I una mica més sagnant si cap. En les declaracions amb presentació mensual, que tenien una mena de vacances fiscals al mes d’agost, es podien presentar les liquidacions del mes de juliol, al mes de setembre juntament amb les d’agost. Però des de l’any passat, ja no hi ha vacances per a ningú, i es presenten com correspon, fins al dia 20 d’agost com és norma habitual la resta de mesos de l’any. Així, assessors, comptables i altres implicats, han de tenir-ho en compte, si no volen incomplir amb les seves obligacions fiscals durant el càlid mes estiuenc.
     

Per tot això, febrer, que era un mes tradicionalment tranquil en l’aspecte fiscal, cobra un protagonisme inesperat al qual la majoria de les vegades, no li prestem massa interès i no li donem la importància deguda. Segons l’AEAT s’ha escurçat el termini de presentació d’aquesta declaració informativa, per facilitar un adequat tancament de les comptabilitats, atès que el termini per al tancament de les mateixes des del punt de vista mercantil, és el 31 de març de cada exercici, per a la immensa majoria que tenen un any fiscal coincident amb l’any natural, és a dir, el 99% de les mercantils del nostre país.


Innovació en les declaracions informatives


Una de les «millores» que ha incorporat l’AEAT a aquest model 347 des de fa tres anys, és la presentació de les dades mitjançant trimestres, reduint d’aquesta manera dràsticament, les possibilitats de manipular les operacions de venda dels contribuents obligats a presentar aquesta declaració. És un pas més dins de l’exigència informativa de les dades fiscals i comptables que la Hisenda Pública exigeix ​​als seus contribuents per detectar el frau en qualsevol de les seves facetes. Altres passos han estat:

  1. Dins el control sobre el maneig d’efectiu, es va introduir la necessitat d’informar sobre aquells pagaments o cobraments que anualment, superessin l’import de 6.000 euros. I des de 2013, es compartimenta el subministrament de dades per trimestres naturals per evitar el major nombre de desviacions possibles en la repercussió de l’IVA declarat.
     
  2. Després, es va sembrar entre els contribuents, un enorme temor, a l’anunciar gairebé a veus que seria obligatòria la presentació del model 340 juntament amb el 303 de cada trimestre. Per als no iniciats, el model 340 és el registre de factures emeses i rebudes d’una empresa classificat operació per operació, i és d’obligada presentació en aquelles empreses que presenten declaració mensual d’IVA. Es tracta ni més ni menys d’una foto fidedigna i exacta de les operacions que una empresa ha declarat en el model 303 però des d’una perspectiva diferent, encara més detallada si cap. I en cada període de presentació, el 303 i el 340 han de coincidir al mil·límetre, cosa que bé saben aquelles empreses obligades a la seva presentació. Això bloqueja o tanca al màxim les possibilitats d’adulteració de les liquidacions periòdiques, a més d’haver de portar-ho amb una precisió mil·limètrica si no volem rebre requeriments de comprovació per part dels òrgans de gestió de l’AEAT. A canvi d’això, no presentarem el model anual 347.
     
  3. Aquest temor que s’ha anat posposant any rere any (per diferents motius), no ha desaparegut del tot, però si ha quallat en el sistema SII (Sistema d’Informació Immediata) per a grans empresa, que començarà a funcionar al gener de 2017 i que suposarà una revolució total en l’intercanvi de dades fiscals amb l’AEAT, en uns terminis mínims, i sobre el qual, ja vam informar en un butlletí anterior.


D’aquí la gran importància del parent menor de la família informativa, el Model 347, ja que a través del mateix i dels filtres numèrics que s’apliquin (menor percentatge d’error a major volum declarat), l’AEAT podrà comprovar la conciliació de les xifres declarades per aquelles empreses que hagin superats els límits establerts en cada cas.

 

 

Cas pràctic i procediment de la comprovació

Discrepancias trimestrals

a. Suposem una empresa que declara entre les seves vendes (clau B) a un tercer per un import anual de 10.000 euros, amb una quota trimestral idèntica de 2.500 euros. El mateix tercer declara aquestes compres (clau A) pel mateix import anual, però les dades trimestrals no coincideixen. No hi ha d’haver comprovació tributària, excepte si l’AEAT detecta que les compres són superiors a les vendes declarades en l’acumulat progressiu.

Empresa 1er Trim 2on Trim 3er Trim 4rt Trim Anual Actuació
Venedor 2.500 € 2.500 € 2.500 € 2.500 € 10.000 €
Comprador 2.000 € 2.000 € 3.000 € 3.000 € 10.000 € No Procedeix

El comprador ha comptabilitzat les adquisicions amb posterioritat al venedor la qual cosa està permès per la normativa tributària ja que no es produeix cap pèrdua fiscal. Recordem que un IVA suportat es pot desgravar fins a 4 anys amb posterioritat a l’emissió de la factura, sense entrar a valorar altres impostos (IRPF, Societats) que es poden veure afectats.

 

b. Mateix cas, però amb imports superiors al comprador en alguns trimestres.

Empresa 1er Trim 2on Trim 3er Trim 4rt Trim Anual Actuació
Venedor 2.500 € 2.500 € 2.500 € 2.500 € 10.000 €
Comprador 2.500€ 3.500 € 2.500 € 1.500 € 10.000 € Procedeix

Es produeix un desfase en el 2n trimestre que és il·lògic, ja que no es pot suportar un IVA que s’ha meritat en un trimestre posterior. Depenent del percentatge de desfasament i de l’import d’aquest, podria rebre un requeriment ja que es tracta d’un intent de frau. Aquest percentatge es defineix en cada campanya inspectora per la pròpia AEAT, atenent al nombre d’incidències detectades. A diferència més gran, major possibilitat d’una comprovació o requeriment.

Discrepancias Anuals

a.Traspaso d’operacions d’adquisició d’un exercici a un altre

Moltes vegades els departaments administratius no són els eficients que es podria desitjar, cosa que, unit al retard del servei postal en els finals d’any (Nadal i el mes de gener), ocasiona bé una comptabilització diferida d’un fet comptable, bé algun tipus de incidència que ocasiona l’omissió d’alguna factura. Si la xifra declarada pel venedor és superior a la del comprador, no sol haver-hi un gran problema, tret que el més normal és que el sentit de la diferència s’inverteixi al contrari en l’exercici següent.

Any: 2014

Empresa 1er Trim 2on Trim 3er Trim 4rt Trim Anual Actuació
Venedor 2.500 € 2.500 € 2.500 € 2.500 € 10.000 €
Comprador 2.500€ 1.500 € 1.500 € 1.500 € 7.000 € No Procedeix

Any: 2015

Empresa 1er Trim 2on Trim 3er Trim 4rt Trim Anual Actuació
Venedor 2.500 € 2.500 € 2.500 € 2.500 € 10.000 €
Comprador 3.500€ 3.500 € 3.500 € 2.500 € 13.000 € No Procedeix


En cas de ser molt important el desfase, hi sol haver un requeriment informatiu amb sol·licitud de documentació, la qual una vegada revisada, ha d’aclarir la procedència de les diferències.

b. Discrepancias significatives

Hisenda posseeix uns mitjans informàtics punters a nivell europeu que a vegades, no es veuen corroborats en mitjans humans que són insuficients. Per això posa en marxa procediments estadístics de comprovació continguts en el seu pla de lluita contra el frau anual. Cada any hi ha uns determinats sectors que són revisats amb especial afany, donades les seves peculiaritats, però amb independència d’això, pel que fa al model 347, se segueixen creuant dades a partir de dos paràmetres fonamentals:

  1. Import de la discrepància detectada: a major import, major probabilitat de comprovació.
  2. Porcentatge de desviació detectat: a major percentatge, major probabilitat de comprovació.
     

Pot ser que un contribuent imputi a un altre un import de vendes de 4.000 euros i que aquest no ho declari per diversos motius. Parlem d’un percentatge d’un 100% de desviació. S’analitzaran altres factors abans d’iniciar la comprovació ja que els motius poden ser variats: ajornament en la declaració (passa a un altre exercici), absència d’incidències ressenyables, etc. I s’obviaria la comprovació. Però si l’import és més important, és clar que les possibilitats que ens toqui una comprovació seran molt més grans, com més gran sigui la diferència detectada.

Font: http://www.sdelsol.com/boletin/12/el-modelo-347