Encara que la investigació mèdica sobre la resistència del sistema immunitari de l’autònom i del petit empresari espanyol no ha donat resultats definitius sobre aquest tema, en el que si estem tots d’acord és en la seva especial resiliència: capacitat que tenen els éssers humans d’adaptar-se a situacions adverses . I el que subscriu, com un membre més d’aquest col·lectiu d’autònoms durant més de dues dècades, el subscriu completament.
No n’hi ha prou amb posar en marxa un negoci i tenir-ne cura com si fos el teu propi fill. No només has de complir amb totes les obligacions fiscals, laborals, administratives i altres: pagar les nòmines, atendre els seguros socials, pagar els impostos que corresponguin, complir amb les entitats bancàries que et prestin diners, pagar als proveïdors i intentar cobrar el millor i més aviat possible als teus clients. Fins aquí tots d’acord i amb coneixement de sobres. Aquell que no tingui tot això en compte, probablement no pugui presumir de la condició d’empresari.
Però sembla ser que això és poc, i des de mitjans de la dècada dels 90 comencen a sorgir en cascada, una allau de normatives i obligacions que, tot i que la majoria dels empresaris consideren que són una despesa més, són d’obligat compliment sota un règim sancionador més estricte del que seria desitjable.
Totes aquestes normatives són moltes per enumerar, encara que les més habituals són molt conegudes pel nostre teixit empresarial:
- Prevenció de riscos laborals
- Servei de vigilància de la salut
- Llei orgànica de protecció de dades
- Llei de serveis de comerç electrònic
- Blanqueig de capitals
- Manipulació d’aliments i seguretat alimentària
- Recollida de residus tòxics, i així fins a completar un parell de pàgines més.
A poc a poc han anat calant i mentalitzant a tot l’empresariat, però com no semblava suficient, s’han anat aprovant noves mesures que augmenten les responsabilitats dels empresaris, no només dels que són autònoms, sinó també d’aquells que són administradors societaris o alts directius de les esmentades empreses. I tot això que abans era una simple falta administrativa que sancionava pecuniàriament, adquireix de mà dels nostres tribunals, la categoria en alguns casos de delicte, i amb això, susceptibles d’ocasionar penes de presó.
Aquest nou tractament ha estat en part impulsat per les successives reformes del Codi Penal sobre els delictes econòmics i, més concretament, per la regulació que s’ha anat donant al delicte d’administració deslleial. La reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 1/2015) que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015, tracta el delicte d’administració deslleial d’una manera més àmplia i dins dels anomenats delictes patrimonials, situat a mig camí entre els delictes de estafa i apropiació indeguda, figures que també pateixen retocs tècnics en l’esmentada reforma. En definitiva, ha deixat de ser un delicte exclusivament societari per esdevenir un delicte patrimonial.
En qualsevol cas, les conductes delictives d’administradors i alts directius solen comportar responsabilitat penal tant per a l’empresa com per a ells mateixos. A més, les responsabilitats penals no són assegurables, de manera que molts directius se senten indefensos davant la possibilitat de ser jutjats per la via penal. Davant d’això, els gurus empresarials recomanen que les empreses implantin les mesures necessàries a través d’un programa de compliment normatiu per evitar aquest tipus de comportaments.
Entre les conductes que actualment solen ser delictives quan abans només eren sancionades administrativament, es poden destacar les següents:
a) Frau a la Seguretat Social.
Deixar de pagar les quotes de la Seguretat Social, practicar deduccions a què no es té dret o tenir falsos autònoms com a part de la plantilla normal (molt habitual actualment), són només alguns exemples d’accions que poden posar a un conseller o directiu en perill. A més del pagament del deute amb el seu recàrrec corresponent i les sancions que ens poden imposar, l’empresa es pot veure immersa en un procés penal, que no paralitzaria el procediment administratiu per a la liquidació i cobrament del deute, llevat que el jutge ho decideixi previ dipòsit d’una garantia. En els casos més greus un empresari podria enfrontar a una pena de presó d’entre dos a sis anys quan la sanció superi els 120.000 euros
b) Frau en l’obtenció de prestacions.
Que un treballador i el seu cap es posin d’acord per rescindir el seu contracte i que així pugui cobrar l’atur o que la sortida d’un empleat sigui just dos anys abans de jubilar-se per aconseguir el mateix objectiu, són dos conductes que la legislació considera com a infraccions molt greus. En el pitjor dels casos i a més de les sancions administratives, l’empresari podria enfrontar a una pena de presó de dos a sis anys, si l’import defraudat supera els 50.000 euros. Bé és cert que la legislació contempla el tipus penal atenuat quan els fets no siguen especialment greus.
c) Existència de condicions laborals abusives.
Aquells empresaris que enganyin als seus treballadors o abusin d’alguna situació d’especial necessitat per imposar-los unes condicions laborals inferiors a les que reflecteix el seu contracte o el conveni col·lectiu es poden arribar a enfrontar, en els casos més greus, a presó de sis mesos a sis anys i una multa de sis a 12 mesos.
d) Contractació il·legal de treballadors estrangers.
Tenir empleats sense permís de treball pot ser considerat una infracció molt greu en matèria d’estrangeria que pot deparar sancions de fins a 100.000 euros per treballador i el tancament de l’establiment fins a cinc anys. No obstant això, també pot tenir conseqüències penals quan hi ha una irregularitat absoluta sense cap voluntat d’arreglar la situació per part de l’empresari. En aquests casos, el delicte és únic, encara que hi hagi diversos treballadors sense permís de treball i la pena de presó pot ascendir fins als cinc anys.
e) Assetjament i discriminació en el treball.
L’assetjament en qualsevol de les seves modalitats és una de les conductes amb les que més han de tractar els lletrats. A més dels possibles càstigs econòmics per a l’empresa, aquesta conducta pot ser denunciada a través de la via penal i comportar una condemna de fins a dos anys de presó. D’altra banda, tractar a un treballador de manera desigual per raons de sexe, edat, orientació sexual o religió, pot suposar una sanció econòmica important per a l’empresari, indemnitzar per danys i perjudicis, així com declarar el seu acomiadament nul si ho fós. En casos molt greus, aquesta conducta també pot tenir conseqüències penals quan l’empresa incompleixi els requeriments i sancions administratives.
f) Prevenció de riscos laborals.
Només en casos molt greus i quan hi hagi víctimes mortals, no complir amb la normativa en la prevenció dels riscos laborals pot donar amb un empresari a la presó de sis mesos a tres anys de presó. En molts casos hi ha la possibilitat d’aconseguir una atenuació de la pena quan un jutge consideri que l’accident s’ha produït per una imprudència. Però això és un meló tancat on intervenen molts factors que pot inclinar la balança cap on menys ens ho esperem.
g) Impedir o limitar la llibertat sindical, així com el dret al treball.
No permetre que els treballadors s’uneixin a un sindicat o triïn representants legals té conseqüències per a l’empresari. També les té quan coaccioni la plantilla amb amenaces d’acomiadament davant d’una la convocatòria de vaga. No obstant això, aquests drets laborals tenen una contrapartida ja que també existeix la llibertat de no fer vaga, pel que impedir a un treballador que accedeixi al seu centre de treball també és punible. Així doncs, els empresaris i els representants sindicals poden ser castigats amb presó de fins a tres anys o multa de 18 a 24 mesos si coaccionen en un o altre sentit.
La nostra conclusió:
Com es veu amb nitidesa cristal·lina, l’aventura de ser empresari no és una aventura qualsevol. Amb el pas dels anys i el progrés gradual de la nostra societat, a més d’adquirir caràcters èpics, també ascendeix de manera elevada el cost que suposa per a qualsevol autònom o empresa, complir amb tots els preceptes i normatives que van sorgint i implantant-se en el quefer diari dels nostres negocis.
Som un país d’extrems i d’alta velocitat: passem de zero a cent com un coet supersònic i no ens adonem moltes vegades que els canvis en qualsevol sistema, suposen no només modificacions estructurals de gran calat, sinó també assumir uns costos fixos, que vulguem o no, poden passar factura en els resultats de molts petits negocis.
Complir cal complir, però sempre que aquest compliment no suposi l’entrada en pèrdues de molts negocis, ni que comprometi la seva viabilitat per seguir creant llocs de treball, i perquè no dir-ho: el suficient benefici i rendibilitat dels empresaris que han arriscat el seu capital . I em consta que no ho fan per altruisme, sinó per tirar endavant les seves famílies. Si no fos així, serien ONG o organismes governamentals. I per molt lloable que siguin els seus propòsits, el veritable motor de la nostra economia són els autònoms, emprenedors, empresaris i centenars de milers de pimes que obren les seves portes cada dia, inclosos molts festius, per generar riquesa al mateix temps que generen llocs de treball i noves inversions. I mentre que la nostra societat no comprengui tot això, serà més difícil assolir el desitjat progrés, ja que malauradament, seguirem ancorats en aquest sentit al nostre passat. Aquella societat que no coneix la seva història, està condemnada a repetir en el futur els mateixos errors que en el passat.
Font: SOFTWARE DEL SOL